Aquila

Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional. Està poc més o menys en l'equador celeste. L'estel alfa, Altair, és un vèrtex del conegut Triangle d'Estiu. L'origen del nom d'aquesta constel·lació es troba a la mitologia grega, com es pot veure més avall.

Altair (α Aql)

Altair (α Aql), etimològicament ve del nom àrab al-nars al-tair que significa « L'Àguila en vol », es pot comptar entre les estrelles més brillants del cel (la 12ena per ser més exactes). És el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, les Ales de l'Àguila, a vegades confoses per error amb el cinturó d'Orió. Les altres dues estrelles d'aquesta línia són Alshaini Tarazed (β i γ Aql). Altair és també un dels vèrtex de l'asterisme conegut amb el nom de Triangle d'Estiu, amb Vega (αLyrae) i Deneb (α Cygni).

Altair és una estrella de la seqüència principal, volta ràpidament en només 6,5 hores. La rapidesa de la seva rotació és tan gran (arriba a l'equador a 210 km/s), més de 200 vegades la del Sol) que l'obliga a adoptar la forma d'un el·lipsoide aixafat.

Altair és una estrella doble..

Història

La constel·lació de l'Àguila fou possiblement identificada com a una au des del segle XII aC. Pels grecs representava l'àguila de Zeus. Fou esmentada pels astrònoms grecs Eudoxe de Cnidos (segle IV aC) i Aratus (segle III aC).

A la mitologia hindú, Altair, Alshain i Tarazed representaven l'empremta del peu de Vishnu.

A l'antiguitat europea, les estrelles de la part sud de l'Àguila eren anomenades «Ganímedes», del nom del coper dels deus grecs que hauria estat elevat als cels per l'àguila de Zeus.

Dins la història xinesa de Qi Qiao Jie, Niu Lang (Altair) i els seus dos infants (Alshain i Tarazed) són separats de sa mare Zhi Nu (Vega) que està situada a l'altre costat de la Via Làctia.

La constel·lació de l'Àguila, amb els seus asterismes característics, visibles des de les latituds de la mediterrània, fou esmentada per Claudi Ptolemeu a son Almagest però l'anomenà «Antinous i la seva Àguila», Antinous era un esclau grec que esdevingué el favorit de l'emperador Adrià. Antinous fou integrat definitivament a l'Àguila per Johann Bode.